El concepte d’intel·ligència emocional va sorgir, per primera vegada, l’any 1990 amb l’article Emotional Intelligence dels autors Salovey i Mayer. En aquell context, el terme no va tenir massa ressò fins que Daniel Golemann, l’any 1995, va tractar-lo extensament en la seva obra per excel·lència Emotional Intelligence.
Avui som més coneixedors que abans però ens resulta complicat posar en pràctica les pautes que conceptualment desenvolupem. La intel·ligència emocional és, segons Mayer i Salovey, l’habilitat per percebre emocions, accedir i generar emocions que facilitin el pensament; obtenir coneixement emocional, comprendre aquestes emocions i regular-les perquè promoguin el tant el creixement emocional com l’intel·lectual.
“…l’habilitat per percebre emocions, accedir i generar emocions que facilitin el pensament…”
En el context actual detectar les emocions i sentiments és cabdal per entendre què sentim i, el més important, perquè ho sentim. Aquesta prudent detecció és necessària per a tots nosaltres, però la seva presència en l’adolescència resulta interessant, ja que en aquest període la persona experimenta diferents canvis, hormonals, físics, psicològics, etc.
Molts dels problemes o malentesos que percebem és perquè no entenem allò que sentim i, com hem remarcat amb anterioritat, la finalitat d’aquest sentiment o emoció.
“Molts dels problemes o malentesos que percebem és perquè no entenem allò que sentim…”
Per afavorir un estat emocional que promogui el benestar interior, un mètode efectiu és la pausa. La pausa ens obliga a pensar i, per tant, a conviure amb tot allò que forma part de nosaltres. Pensar però, sobretot, acceptar. L’acceptació és un pas primordial en la consecució del benestar emocional. Acceptar les emocions i els pensaments que se’n deriven per a una correcta comprensió de l’interior.
“La pausa ens obliga a pensar i, per tant, a conviure amb tot allò que forma part de nosaltres.”
Per això, des d’ACCC recomanem, en la mesura que sigui possible, provocar petites pauses per cuidar l’interior. Com més coneixement i autogestió més fàcil serà la comunicació amb altres persones. Perquè és evident que si no som capaços de comprendre allò que viu dins nostre, no podrem comunicar allò que sentim amb efectivitat.
Una de les disciplines artístiques que pot ajudar a plasmar les nostres emocions és l’artteràpia. Aquesta pràctica creativa ajuda a expressar les nostres emocions utilitzant un nou canal de comunicació.
Per trobar la coherència en allò que diem i sentim cal recórrer a una mirada introspectiva per apreciar els canvis que conflueixen en l’interior. Qualsevol dia pot ser el primer dia per l’autoconeixement!
