Som persones amb naturalesa social?

Les relacions amb els companys i professors no han perdut l’essència”, així descriu la seva experiència la nostra alumna de Doble Titulació de Turisme, Patrícia.

“Les relacions amb els companys i professors no han perdut l’essència.”

I és que una de les preocupacions més latents durant el confinament ha estat la comunicació i la vida social. I la pregunta que ens hauríem de fer i ens ajudarà a reflexionar és si l’ésser humà és sociable per naturalesa. Durant la història, molts pensadors han tractat aquest aspecte que ha ocupat la major part del nostre temps de confinament. Per exemple, Aristòtil (384 aC- 322 aC) argumentava que la naturalesa ens havia concedit el do de la paraula, que ens permet expressar-nos.

En canvi, Thomas Hobbes (1588-1679), especificava tres causes principals de la discòrdia: la competència; la desconfiança; i la glòria. Durant el temps que l’ésser humà viu sense un objectiu en comú, explicava, es troben en la condició o estat de guerra, una guerra que és la de tots contra tots.

Tornar a les aules ha posat de relleu la importància que té la comunicació i relació social per a nosaltres. Siguem o no éssers socials per naturalesa, necessitem la comunicació bidireccional per poder desenvolupar les nostres habilitats i complir els propòsits personals i professionals que formin part del nostre projecte.

La Patrícia agraeix, en tot moment, que les pautes i normes que s’han implementat al centre facilitin el seguiment del protocol d’actuació. Ara bé, “hi ha instruccions com ara, de quina manera anar al bany, les entrades i/o sortides, que encara falta interioritzar-les”.

“Hi ha instruccions com ara, de quina manera anar al bany, les entrades i/o sortides, que encara falta interioritzar-les.”

També, el Fran, professor del Cicle Formatiu de Grau Mitjà Tècnic d’atenció a persones en situació de dependència, ens explica que els alumnes tenien moltes ganes de retrobar-se a l’aula. “A companys meus els ha passat que els seus alumnes han perdut la confiança entre ells”. Remarca que estant vivint un moment d’adaptació on cal aconseguir tenir de nou les ganes de treballar en equip, estar a l’aula…

“A companys meus els ha passat que els seus alumnes han perdut la confiança entre ells.”

Tots som diferents i tenim necessitats comunicatives completament singulars. Adaptar-se és un procés personal però que des del nostre centre creiem que també és important posar atenció en els processos d’adaptació col·lectius. Les emocions, experiències… d’altres companys i/o professors poden ajudar-nos a entendre la situació actual i sentir que no estem sols.

Si continuas utilizando este sitio aceptas el uso de cookies. más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar